Si en vols veure més, visita la secció "Paraula de la setmana".
Aquest és el Blog de la Biblioteca de l'IES Joan Coromines de Benicarló
Això que diuen que segones parts mai van ser bones, és perquè no han vingut al Berenar Literari de febrer! El dia 24 hem conclós la segona part d'El conte de la serventa, l'obra mestra de Margaret Atwood.
En aquesta segona part, la protagonista s'enfronta a riscos més complicats que prendre l'últim tros del deliciós biscot de xocolata, el qual és desitjat per una manada de lectors famèlics. El resultat final d'aquesta decisió no el podem revel·lar, però si vos sentiu curiosos, sí que vos podem recomanar la lectura d'Els testaments, la continuació d'aquesta història 15 anys després.
La pròxima lectura serà Closca de nou, de Ian McEwan. Per segona vegada, Joana ens va persuadir amb la història, que cavalca entre novel·la policíaca i humor anglés, narrada ni més ni menys que per un fetus. Veurem aquest fetus tancat dins la closca de nou de sa mare si és capaç de transmetre'ns emocions i fer-nos gaudir com les anteriors lectures. Segur que sí!!
Per als lectors/es més intrpèpids/es, a part del llibre guanyador de l'ajustada votació, també vos recomanem els que es van quedar a les portes. De les onze propostes, en segona posició va quedar El hobbit, publicat en 1937, el qual serveix com a entrada a la fantasiosa i fascinant Terra Mitjana, on J. R. R. Tolkien va ubicar El senyor dels anells i El Silmaril·lion, entre d'altres.
El tercer, Lecciones de química, de Bonnie Garmus, publicat el 2022, és un llibre ambientat en les dècades dels 50 i 60. Narra la història d'una química brillant convertida en presentadora d'un programa de cuina. Des d'un poc convencional enfoc científic, aquesta novel·la desafia les normes de gènere, del sexisme i de l'status quo.
Vos esperem a la pròxima cita, el dimarts 31 de març!!
Benvinguts a la nostra 'cerimònia' mensual del Berenar literari, afortunadament més sana i menys sanguinària que la de l'obra que comentem. Com diem, el passat dimarts 27 de gener vam analitzar la primera meitat d'El conte de la serventa, de Margaret Atwood.
Ens va visitar l'assessora del Cefire del nostre grup de treball, la qual, a més de tramitar el seu visat a la República de Gilead, va gaudir d'un festí que ja voldrien els 'comandants' i les 'econoesposes'.
Vam parlar de l'autora, que és reconeguda internacionalment com a escriptora i amb diversos premis, entre els quals destaquem el Princesa d'Astúries. També és activista per causes socials i mediambientals, a més d'inventora, entre altres facetes.
Però el gros de la tertúlia va discórrer entre l'argument i l'atmosfera que transmeten les vivències de la protagonista. Des de la seua pell experimentem tota classe de barbaritats que posen al límit la (des)humanització de la societat. Ens va resultar impossible ignorar els paral·lelismes que ens inspiraven les pàgines i el món creat per Atwood a l'altra part de l'Atlàntic Nord amb la rabiosa actualitat.
Ens veiem el dimarts 24 de febrer per comentar el final d'El conte de la serventa i triar el pròxim llibre. Fins aleshores, bona lectura!