El passat dimarts 27 d'octubre va tindre lloc el segon Berenar Literari, primer ja havent llegit tots el mateix llibre: Tòquio Blues, Norwegian Wood. Amb aquest llibre, Haruki Murakami es va consagrar com un dels grans escriptors de la segona meitat del segle XX i etern candidat al premi Nobel de literatura, segons alguns membres del nostre sanedrí.
Endinsats en el Tòquio dels anys 60, Murakami ens mostra la soledat i el trauma intern que tots el personatges de la novel·la experimenten en algun moment de la seua vida, com Naoko o Midori, amigues del protagonista, i com tracten de solucionar o enfrontar-se a aqueixa realitat. Cadascú pren el seu camí, i nosaltres, inspirats en l'inesgotable Brandy de Toru Watanabe, vam brindar amb infusions i café.
De la mateixa manera que Toru i Nagasawa passaven les nits desperts, molts de nosaltres també ho vam fer, però perquè no podíem deixar el llibre sense acabar. Dos tipus de plaer molt diferents, en ambdós passant pàgina ràpidament, però els protagonistes amb buidor posterior i nosaltres satisfets amb la tertúlia i els bescuits.
Després de la tertúlia, va vindre l'hora de l'ansiada votació, a veure quin era l'escollit per la pròxima. D'entre les vuit propostes, casualment va guanyar uns dels autors més demandats de la biblioteca Coromines. Conegut per Redes, Invisible o Tierra, l'obra escollida va ser Lo que encontré bajo el sofá. Per si encara no havíeu identificat l'autor, sí, és l'orellut Eloy Moreno.
Ens veiem dimarts 24 de novembre a la biblioteca del centre per parlar sobre Eloy Moreno i Lo que encontré bajo el sofá entre pastes i infusions. Fins aleshores, bona lectura!
