Benvinguts a la nostra 'cerimònia' mensual del Berenar literari, afortunadament més sana i menys sanguinària que la de l'obra que comentem. Com diem, el passat dimarts 27 de gener vam analitzar la primera meitat d'El conte de la criada, de Margaret Atwood.
Ens va visitar l'assessora del Cefire del nostre grup de treball, la qual, a més de tramitar el seu visat a la República de Gilead, va gaudir d'un festí que ja voldrien els 'comandants' i les 'econoesposes'.
Vam parlar de l'autora, que és reconeguda internacionalment com a escriptora i amb diversos premis, entre els quals destaquem el Princesa d'Astúries. També és activista per causes socials i mediambientals, a més d'inventora, entre altres facetes.
Però el gros de la tertúlia va discórrer entre l'argument i l'atmosfera que transmeten les vivències de la protagonista. Des de la seua pell experimentem tota classe de barbaritats que posen al límit la (des)humanització de la societat. Ens va resultar impossible ignorar els paral·lelismes que ens inspiraven les pàgines i el món creat per Atwood a l'altra part de l'Atlàntic Nord amb la rabiosa actualitat.
Ens veiem el dimarts 24 de febrer per comentar el final d'El conte de la criada i triar el pròxim llibre. Fins aleshores, bona lectura!
.png){kind=link}